By continuing your visit to this site, you accept the use of cookies. They ensure the proper functioning of our services and display relevant ads. Learn more about cookies and act

No se ha registrado? Crear un OverBlog!

Crear mi blog

Amkiel

Amkiel

Blogs

Laetus weblog

Laetus weblog

Amkiel revoltijo/poti-poti cultural
Amkiel Amkiel
Artículos : 673
Desde : 25/04/2009

Artículos para descubrir

Penèlope

Penèlope

Em compta el temps la marinada amarga,la mar amb son abominable crit!La mel dintre la gerra s'ha espessiti els brots que vas deixar fan ombra llarga. Oh xaragall lluent! La seda blancaserà la lluna de la meva nit;l'arbre cairat, capçal del nostre llit,estén encar un pensament de branca. Esquerpa, sola, tota fel i espina,faig i desfaig l'absurda
La media sonrisa

La media sonrisa

Cuando resulta demasiado difícil sonreír, se puede sonreír a medias... La enseñanza del maestro budista Thich Nhat Hanh anima la práctica de la "media sonrisa". En realidad no se trata de una "sonrisa a medias", sino de una sonrisa discreta, ligera y profunda al mismo tiempo, una expresión del rostro que corresponde a una serenidad tranquila
Una breu història de la humanitat [fragment]

Una breu història de la humanitat [fragment]

Sens dubte, la Revolució Agrícola [fa 10.000 anys] va fer créixer la quantitat total de menjar que hi havia a disposició de la humanitat, però l'excedent d'aliments no es va traduir en una dieta més sana o en més temps de lleure, sinó que va donar lloc a explosions demogràfiques i a unes elits privilegiades. L'agricultor tipus treballava m
La chica sobre la nevera [fragmento]

La chica sobre la nevera [fragmento]

Había tenido una novia a la que le gustaba estar sola. Y eso resultaba muy triste, porque habían sido novios, y novios, por definición, es estar juntos. Pero a aquella chica, lo que más le gustaba era estar sola. De manera que un día él le preguntó: —Pero ¿por qué? ¿Es por algo que haya en mí? A lo que ella le respondió: —No, si no
Artemisia Gentileschi

Artemisia Gentileschi

Ningú no pot saber si el quadre ["Judit decapitant Holofernes" (∼1614) d'Artemisia Gentileschi] va néixer a partir de la seva pròpia experiència traumàtica [va ser violada]. La tendència a reduir les obres d'art fetes per dones a la seva biografia és repugnantment familiar. La biografia també apareix en la interpretació de les obres d'ar
SOLSTICI

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sinó pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences,humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens correspon de viure. En sol
SOLSTICI D'ESTIU

SOLSTICI D'ESTIU

Aquest matí la ciutat té un aspecte especial:és el seu aire de buit, el seu silenci total.L'endemà de la revetlla motiva aquesta calmadels carrers. M'agrada recordar que la Terraés un vaixell de pedra, aigua i arbresque solca l'espai.I és estrany la casa que no téun Joan a la colla.Si els Joans miressin el Solhi veurien escrit el nom.
La vida que escric [extracte]

La vida que escric [extracte]

Prou sé que la vida s'aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d'endreçar els aprenentatges per escrit els consolida. En aquesta vida he après que alguns som tan passerells que necessitem un ultimàtum dels grossos per prioritzar de debò. I que quan prioritzes de debò, t'agafa un atac de lucidesa que donaries les gràcies al puto ulti
El hacedor

El hacedor

Al otro, a Borges, es a quien le ocurren las cosas. Yo camino por Buenos Aires y me demoro, acaso ya mecánicamente, para mirar el arco de un zaguán y la puerta cancel; de Borges tengo noticias por el correo y veo su nombre en una terna de profesores o en un diccionario biográfico. Me gustan los relojes de arena, los mapas, la tipografía del sig
Umbral del camino [fragmento]

Umbral del camino [fragmento]

Caminar es una apertura al mundo. Restituye en el hombre el feliz sentimiento de su existencia. Lo sumerge en una forma activa de meditación que requiere una sensorialidad plena. A veces, uno vuelve de la caminata transformado, más inclinado a disfrutar del tiempo que a someterse a la urgencia que prevalece en nuestras existencias contemporáneas